Espai G d'Art la palla, 10 · 08221 terrassa (barcelona)
Tel. 93 780 62 28 - 609 95 59 98
susanna@espaigdart.com
 
        TROVEL
MODEST CUIXART
Original tècnica mixta sobre tela Signat., 26,5 x 35 cm.        
   
CUIXART, Modest

Barcelona, 1925 - Palamós, 2007, 1925

La pintura de Cuixart s’integra dins de l’expressionisme pictòric, evolucionant posteriorment vers l’art abstracte i finalment el denominat art informal. Les seves diferents etapes passen des del magicisme de Dau al Set de finals dels 40 a mitjans del 50, a l’experimentació matèrica fins a mitjans del 60, a l’informalisme fins a finals del 70, a una tendència eròtica-màgica de la figura humana que durarà fins a la dècada dels 90, quan comença una etapa d’introspecció i de fabulació en la naturalesa. Als inicis de la seva carrera va rebre influències de la resta de cofundadors de la revista Dau al Set. Més endavant, però, va començar un període d’experimentació, sense desvincular-se però del passat artístic, basant algunes de les seves obres en l’art romànic o el gòtic. Després del Dau al set va passar per diversos períodes estilístics:
Etapa Dau al Set: La seva pintura d’aleshores es caracteritza per conjuminar un dibuix minuciós amb una temàtica onírica on les imatges fantàstiques es mesclen amb símbols ambigus i, fins i tot, indesxifrables.
Informalisme: Quan, el 1955, torna de França, la pintura de Modest Cuixart evoluciona cap a l’informalisme tot utilitzant d’una manera reiterativa el collage i el dripping. Les seves cal·ligrafies lineals i els signes surrealistes característics de l’obra anterior conviuen, aleshores, amb unes textures lleugerament acolorides on predomina des de pols daurada o platejada, així com una predilecció per les tintes lleugeres, tot just perceptibles.
Erotisme: A mitjan anys seixanta, accentua la seva tendència figurativa i se centra amb un interès especial en la figura femenina i en representacions eròtiques.
Dones del barret: A partir del 1970, Cuixart es dedica al retrat de diferents personatges del món de l’art i la cultura, a través dels quals elabora una extensa tipologia humana en què la sumptuositat i el lirisme ocupen un lloc important. Un esment singular mereixen els seus bustos femenins, on combina el llanguiment característic de les imatges modernistes amb sinistres deformacions anatòmiques. A les últimes obres s’observa, al costat del preciosisme formal que caracteritza tota la seva trajectòria, un redescobriment del color i la matèria.