La seva pintura tracta especialment temes urbans, tot reflectint el resultat de la intervenció de l’home en els grans espais. Però ho fa d’una manera molt personal, que s’allunya del paisatgisme tradicional.
Albert Vidal manté una clara distància emocional i física respecte a la realitat que pinta. És com si volgués aixecar un plànol del que veu i una acta del que sent, permetent que l’espectador percebi l’encant serè i fins i tot místic dels espais oberts i que, alhora, capti els interrogants que l’artista es planteja.
Vidal no es deixa endur per l’entusiasme de la realitat, sinó que la reflexiona i la fa seva per plasmar- la en el seu propi llenguatge sintètic, centrat en els elements estructurals, en què la composició té un gran protagonisme.