Alguns fragments quasi acabats, o potser oblidats, descansen a l’estudi compartint l’activitat febril de qui els va crear amb els moments de quietud.

A mig camí entre l’apropiació i el descobriment, 
alguna vegada inspiren noves associacions, sota altres mirades i altres mans, i així cobren una nova vida, un diàleg entre el abans i el ara, que trenca el parèntesi de somnolència i retroba l’espurna vital.