Marcos Palazzi transforma escenes que podrien resultar avorrides o fins i tot sòrdides en imatges divertides, fascinants, plenes d’ironia… que ens deixen perplexos i ens fan somriure. Ho fa amb naturalitat i simpatia, amb un sentit de l’humor intel·ligent, subtil i elegant; és per això que els seus quadres desprenen una alegria vitalista.

La seva manipulació de la realitat barreja l’intimisme amb la distància irònica, sense ànim de criticar res… També pot ser poètica, i amb una implicació emotiva, però no és mai cursi.

El llenguatge de Palazzi és bàsicament realista, amb referències al pop o fins i tot al còmic. Sovint cita altres artistes que admira, o convoca personatges de ficció que l’atrauen.