No tan sols capta els ambients urbans –escenes de carrer i, en especial terrasses de bar a l’aire lliure- sinó que sap donar-los una forta impregnació de reflexió humana. Accepta el que veu i ho reprodueix amb naturalitat en la manera de produir-se de les persones, però també transmet la dinàmica de la llum i pel seu mitjà ens porta a pensar en com és la nostra societat.

Té un estil molt atractiu, de caire figuratiu amb elements impressionistes i un traç expressiu amb el que retrata ambients urbans, situacions quotidianes i senzilles, l’essència de moments donats a l’atzar, en els que la dona és protagonista, una dona moderna, independent i cosmopolita. Els personatges són anònims amb rostre ocult o difuminat, però són capaços de generar la idea d’una història per la seva pròpia quotidianitat; sovint un perfil o una esquena obren més possibilitats de suggerir que la concreció d’una cara.

La Mònica llueix una llarga trajectòria que s’ha plasmat en un munt d’exposicions no solament aquí sinó a nivell internacional: a França, Suïssa, Bèlgica, Àustria, Luxemburg, Països Baixos, Dinamarca, Anglaterra, Noruega, Itàlia, Alemanya… han vist les seves obres.