En l’obra de Rosa Torres, la força de les línies que estableixen de manera sintètica el tema de la composició, té tanta força que no és estrany que ens quedem en elles.
Però amb freqüència, no valorem en tota la seva importància el valor del seu color, que ens impacte en el primer moment però que no li acabem de donar la seva transcendència. Perquè el color no dóna sentit a l’obra de Rosa Torres, sinó que el color és l’obra. L’artista valenciana desenvolupa una autèntica revolució en l’ús del color. Sense seguir cap teoria prèvia, ens dóna un repertori profund de les possibilitats i relacions que les gammes de color ens poden oferir. És aquí on Rosa Torres es consolida com una de les pintores més singulars i revolucionàries que tenim.

Francesc Miralles